Del cosmos a Còrsega

“Som en un gegantesc cosmos en expansió, constituït per milers de milions de galàxies i per milions de milions d'estrelles, i hem sabut que la nostra terra era una minúscula baldufa que gira al voltant d'un astre errant situat a la perifèria d'una petita galàxia suburbial” (EDGAR MORIN).

I les ja velles molècules de carboni forjades uns quants sols anteriors al nostre, en remolins i convulsions, es van agrupar en macromolècules, i potser el xup-xup químic d’una sopa d’àtoms en l’aigua de mar sota la calor del sol, en un increïble atzar, va donar lloc a l’autoorganització viva. 

I anys després, en aquest planeta errant i suburbial, que va deambulant pel cosmos, hi ha llocs com aquest, que recullen les màgies de tants anys de l'atzerós camí autoorganitzatiu de vida. Aquell matí d'estiu, a la cala Tuara, a una hora de camí pel sender del carter cap a Girolata, un família de porcs salvatges es banyaven. Segurament sense la consciència que en ells, com en tot, s'hi apleguen els mateixos àtoms i el pes sencer del cosmos.


I de nou, en un xup-xup d’aigua de mar, sota la calor del sol, recollien dins seu, la història del cosmos.

Sort en tenim, d’aquests llocs suburbials. Sort en tenim d’aquest atzar. Sort en tenim de seguir sent errants. 


N'hi haurà prou amb la sort si perdem la consciència de què som i d'on venim?

Cala Tuara. CÒRSICA (agost 2011)