Era un capvespre de
l’any 1013. L’Abat, seguit de cinc monjos més, va entrar en silenci a la cripta
per la porta inferior. Portava la petita capsa de fusta embolicada amb una
vella tela bruta després del viatge que havia durant mesos.
La cripta era
circular, amb una sola i ample columna central que semblava dansar amb les
llums de les torxes. Darrera la columna, s’obria una petita entrada a la paret.
Era el lloc escollit per a guardar l’estranya relíquia que amagava la capsa.
L’Abat i els monjos
van pujar per l’escala da cargol fins a la capella situada damunt la cripta.
Les obres de la capella feia poc que s’havien enllestit. Una capella circular
dins un quadrat perfecte. I el mateix cercle contenia dos cercles més. La
Trinitat, la misteriosa Trinitat dins una capella plena de símbols.
Aquella nit parlaren
de la relíquia, de com protegir-la, dels peregrins que vindrien a fer-li culte.
Mil anys després,
de la relíquia no se’n sap res. De l’estranya capella circular superior només
en queda algunes pedres de la seva base. Se’n fa difícil comprendre el seu
simbolisme. El monestir va ser destruït anys enrere. Molts dels capitells del
claustre van viatjar milers de quilòmetres fins a Nova York.
Són les relíquies
romàniques d’ara.
