 |
| Montserrat (2012) |
Estem al Pla de les Taràntules... Mira,
aquella és la roca de l’Elefant! Aquella, la roca de la panxa del Bisbe (saps? menjava
molt...). Darrera aquelles muntanyes hi ha el Cap del Mort, ui, allà hi ha la
Mòmia.... Aquesta planta és l'orella d’ós...
I aquella muntanya és una Prenyada convertida en pedra.
I ja
dins la basílica del Monestir, just quan passa un vell monjo vestit de negre,
em diu tot seriós....
Pare, aquell és el Batman?
Boníssim...Montserrat,
la muntanya màgica de la imaginació, o la imaginació màgica de la muntanya?
Els senders de Montserrat sempre sorprenen.
Aquesta vegada hem sortit del Pla de les Taràntules, després de pujar amb el
Funicular de Sant Joan. I hem davallat cap al Pla dels Ocells pel corriolet
ombrívol que travessa l’impressionant pas del Trencabarrals. És un trau enmig
de la roca que fa de pas entre paret i paret.
Esglaons del ventat pas dels francesos, i cap
a la plaçoleta de Santa Anna, a llençar algunes pedres al torrent. Ara ja amb l’enrenou
del bullici de la gentada, acabem de baixar fins al Monestir.
Fantàstica passejada d’una horeta llarga per a
fer amb dos menuts de 3 i 5 anys.
