Les Gorges de la Fou

La llegenda explica que en aquestes gorges hi vivien bruixes i éssers malèfics, i durant molt de temps, aquest paratge dantesc va estar protegit per la foscor i l’abisme. Es diu que no va ser fins el 1928 que s’aconseguí travessar-les per primera vegada.

I ara, malgrat la domesticació del paisatge amb malles de ferro i passarel·les, segueixen sent una meravella única. L’aigua ha vençut la pedra, engorjant-se avall i més avall. Els penya-segats verticals fan més de 200 metres, i en alguns indrets són tant estrets que es toca a banda i banda només estirant els braços.

Són gairebé 1.500 metres d’espectacle, que es fan en un tres i no res.

 Són a 2 km d'Arles, a prop de Ceret, a la Catalunya Nord.

Un matí a Cotlliure

 

No t'he dut flors, Antonio, t'he portat

un silenci amorós, per no interrompre

el teu íntim diàleg amb la mort

que fa tants anys que dura. Compartir-te

ha estat deturar el temps, per retrobar-me

més ingenu que mai i amb un sanglot

a flor de pell, com una criatura.

No t'he dut res, Antonio, però estimo

més que abans aquest mar que m'ha vist créixer

i prop del qual confio de morir

d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves. 

 

Miquel Martí i Pol

La relíquia de Cuixà

Era un capvespre de l’any 1013. L’Abat, seguit de cinc monjos més, va entrar en silenci a la cripta per la porta inferior. Portava la petita capsa de fusta embolicada amb una vella tela bruta després del viatge que havia durant mesos. 

La cripta era circular, amb una sola i ample columna central que semblava dansar amb les llums de les torxes. Darrera la columna, s’obria una petita entrada a la paret. Era el lloc escollit per a guardar l’estranya relíquia que amagava la capsa. 

L’Abat i els monjos van pujar per l’escala da cargol fins a la capella situada damunt la cripta. Les obres de la capella feia poc que s’havien enllestit. Una capella circular dins un quadrat perfecte. I el mateix cercle contenia dos cercles més. La Trinitat, la misteriosa Trinitat dins una capella plena de símbols.

Aquella nit parlaren de la relíquia, de com protegir-la, dels peregrins que vindrien a fer-li culte.

Mil anys després, de la relíquia no se’n sap res. De l’estranya capella circular superior només en queda algunes pedres de la seva base. Se’n fa difícil comprendre el seu simbolisme. El monestir va ser destruït anys enrere. Molts dels capitells del claustre van viatjar milers de quilòmetres fins a Nova York. 

Són les relíquies romàniques d’ara.