 | |
Val d'Echo (estiu 2012)
La pujada era forta i la calor insuportable. La papallona voleiava amb una estranya dansa al voltant nostre, com qui tempteja i n’assegura el destí. Però no va trigar a posar-se damunt el dit, el braç, el nas o l’espatlla de tots quatre.
D’un en un, vam fer de pacients sherpas de la papallona, que de tant en tant, estirava la seva llengua i llepava la suor. Quan vam arribar al capdamunt de la torre, al punt més alt de la primera part de l’itinerari i superat ja el camí romà, va desaparèixer com si res. S’havia estalviat tota la caminada sota el sol impacable.
Ja a casa, i tot i el risc dels ulls inexperts, l’identifico com una Lysandra, una “nena catalana” com és coneguda popularment. I després de descobrir el seu estrany secret, m’adono que potser vam ser una altra peça del seu abús.
Descobreixo que la papallona posa els ous en certes fulles, curiosament sempre prop de formiguers. Les erugues s’alimenten de les fulles, però quan se’n cansen comencen a vagabundejar fins que són descobertes per les formigues atretes per una olor molt concreta. Les formigues les transporten fins a l’interior del formiguer, i les alimenten pacientment fins que es deslleten i es mengen les mateixes larves de les formigues. Dins el formiguer hivernen fins la primavera, quan comencen la metamorfosi que les converteix en la papallona adulta que s’ha aprofitat amablement del nostre esforç.
Qui trobarà dins els meandres de la genètica el codi de l’abús? Seria un gran descobriment...
I tornant a l’excursió, després de la torre el sender s’endinsa dins una fageda i davalla fins a un malmès refugi, ran de carretera. Travessem (i ens banyem) al riu Aragón Subordán, i anem a buscar, a l'extrem del prat, el senyalitzat PR de la Senda de los Ganchos. El camí puja bruscament de nou, però l’espessa ombra del bosc ho fa del tot suportable. Amb ziga zagues sortegem l’espedat (que segur ha de ser molt perillós en dies de pluja) i caminem per una de les fagedes més guapes fins a baixar de nou al pont de Santa Ana, al camí que davalla del Refugi de Gabardito.
La ruta circular s’inicia al mateix trencall, passat el poble d’Echo i Siresa. Tot el camí romà està senyalitzat com a GR. No us perdeu els nius de voltors de la cinglera abans d’arribar a la torre. Tot i el desnivell acumulat (prop de 500m) i de les hores de marxa efectiva (més de 5h), és un recorregut molt recomanable amb menuts!
Trobareu la ruta que algú ha penjat a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2689182
