Ponts de pedra

Excursió al Castell d'Eramprunyà (2011).

Hi ha ponts de diàleg i ponts de cultures. Ponts que uneixen i ponts que es trenquen. Sempre hi ha un pont vell i un pont nou. Hi ha el pont del Pilar, el pont de Tots Sants i ponts de cinc dies. Hi ha ponts llevadissos i ponts penjats. Què era la vaga de ponts de correus?. Hi ha ponts gòtics i algun pont romà. Fantàstics ponts d’hidrògen i maleïts ponts tèrmics. Ponts del diable (molts), un pont de suert, un d’armentera i un altre de vilomara. Ponts dentals, ponts aeris i d’altres que si que trenquen fronteres. Hi ha cursos, i fins i tot, anys que són pont. Encara hi ha qui viu sota un pont.

Hi ha ponts, que només són. Ponts que embelleixen.

Pont de Pedra (Bruguers, 2011)

De Can Bruguers (carretera de Gavà a Begues), amb un tres i no res, es puja seguint el GR fins al Castell d'Eramprunyà (a 400 m d'alçada). Just sortir de l'ermita, a enfilar-se al pont!. Bona excursió amb menuts.

Castell d'Eramprunyà

L'ombra

Els que anàvem sense grup ni guia, ens aturàvem als llocs més separats del bullici. A buscar la intel·ligibilitat. L’atzar feia la resta. No sé quina hora era perquè no portàvem ni rellotge ni mòbil, no sé quin dia era, perquè anàvem sense agenda ni calendari. Però va ser l’hora, el dia i l’estació justa per descobrir la pedra amb aquella singular ombra, perfectament preparada per a fer-nos jugar. 

Era realment una vicunya? O només ens ho va semblar a nosaltres? Ombres xinesques o ombres inquesques?

Machu Picchu, 2004

Enguany en fa cent del descobriment d’aquella ciutat enlairada que el sol segueix il·luminant.

“Madre de piedra, espuma de los cóndores,

alto arrecife de la aurora humana,

pala perdida en la primera arena.

Ésta fue la morada, éste es el sitio:

aquí los anchos granos del maíz ascendieron

y bajaron de nuevo como granizo rojo.

Aquí la hebra dorada salió de la vicuña

a vestir los amores, los túmulos, las madres,

el rey, las oraciones, los guerreros”.

Pablo Neruda (Alturas de Machu Picchu)