- No t'he dut flors, Antonio, t'he portat
- un silenci amorós, per no interrompre
- el teu íntim diàleg amb la mort
- que fa tants anys que dura. Compartir-te
- ha estat deturar el temps, per retrobar-me
- més ingenu que mai i amb un sanglot
- a flor de pell, com una criatura.
- No t'he dut res, Antonio, però estimo
- més que abans aquest mar que m'ha vist créixer
- i prop del qual confio de morir
- d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyaves.
- Miquel Martí i Pol
